Al sempre pintoresc Sant Llorenç de Montgai, on semblava que tot estava obert, en Juan Gutiérrez equipa aquesta evident cresta, que potser per poc visible, havia passat desapercebuda. La via, sobre-equipada miri com es miri, amaga un parell de passatges prou interessants, tot i que per la seva pròpia naturalesa esdevé una escalada discontinua i…
A l’oest de la Roca dels Arcs, l’escut principal de la Roca Alta destaca imponent i llaminer, oferint-nos una de les vies més repetides de la zona: la Peque Mantecas. De caire marcadament clàssic, l’itinerari va cercant les debilitats de la paret en un recorregut serpentejant i de dificultat mitjana. Hi destaca especialment la primera…
Com si d’una pastilla de brou es tractes, “La Dama de los Vientos” és un concentrat d’escalada: diedre, fissura, flanqueig, artificial, xemeneia i placa en tant sols 80 metres. La via no dóna treva fins que sortim per dalt, essent mantinguda i molt espectacular, acompanyada del solitari ambient del Montroig, els voltors i fotogènics tons…
Tornar al Montroig sempre és un goig per l’ànima. Un lloc especial, on la calidesa dels seus colors i la tranquil·litat de l’entorn ens fan gaudir de l’escalada d’una manera diferent, sempre sota l’atenta mirada dels voltors. La modesta alçada de les seves parets no és un impediment per fruir d’escalades de tall clàssic i…
Una bona proposta per apropar-nos a aquest bucòlic racó del Montsec és anar a fer una visita a la “Guineu Lliure”. Oberta en solitari i amb molt bon criteri, aquest encertat itinerari ens regala quasi 200 metres d’allò més variats, sobre bona roca (excepte algun petit tram aquí i allà) i amb passatges de primera…
L‘any 1978 en J.Vidal fent cordada amb en J.Murciano enceten amb aquesta via les obertures a la Roca Alta. Dedicada a la memòria d’en Joan Enric Farreny, la via va a buscar el diedre més evident de la Roca Alta, seguint la lògica més clàssica al peu de la lletra. Atlètica i mantinguda, amb el…
La Paret del Pont és l’aneguet lleig de Sant Llorenç; deixada de banda, amb una alçada modesta i un aspecte poc engrescador. No obstant, amaga algun itinerari que prou paga la pena, com la Normal o la Integral Pim-Pam, que ens poden servir per acabar d’arrodonir la jornada d’escalada. Aquesta darrera, aprofita la via Tita-Pon,…
La Tàrrega és la via degana de la Roca del Arcs. De tall 100% clàssic, va guanyant metres buscant el terreny més accessible de la forma més elegant possible. La via resta des-equipada i és un bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció, sempre amb unes dificultats molt raonables. Per tal de repetir-la caldrà dur…
Distreta via, sense gaires pretensions, amb uns bons segon i quart llargs, pràcticament equipada però on pot anar bé dur un joc de tascons o friends petits per reforçar certs punt on les assegurances allunyen. La roca la trobem bona o molt bona en general, tot i que en algun tram, com a l’inici de…
El nucli abandonat de Rúbies bé val una visita; enclavat a la falda occidental de Lo Peladet, conta amb una bona perspectiva cap a l’oest, que s’eixampla 360 graus quan arribem al cim de la cinglera: des del Turbón i les Maladetes, fins al Port del Compte i el Cadí. La via que ens duu…
Quan per la seva banda dreta la Roca dels Arcs canvia d’orientació, quedant encarada a l’est, trobem el que potser són les vies més accessibles de la paret. Juntament amb la Camel, la Necronomicon és la clàssica del sector. Via de dificultat mitja, vertical i amb bona roca, ens reserva moments de qualitat, com la…
La clàssica del Cilindre, lògica, elegant i sobre roca prou bona. Aprofita l’evident diedre per guanyar el cim del Cilindre. La via original consta de dos llargs, nosaltres hem ressenyat un tercer, d’entrada, amb molt bona roca i que ens permetrà allargar aquesta divertida escalada.
La Carles Andrés és una espectacular xemeneia que separa la paret del Cilindre de la paret de les Xinxetes. Profunda, ampla i amb un flanqueig final apoteòsic amb tot el buit sota els peus, desprèn lògica i classicisme de dalt a baix. La via es troba poc equipada, però farem amb unes quantes bagues per…
Lleugerament més difícil que la seva popular veïna, la Martinetti, la Garrets-Eusebi és una divertida via de concepció esportiva completament equipada per gaudir del peculiar calcari de la Paret de la Formiguera. Mantinguda en V/V+ i amb passos força divertits segur que ens deixa un bon regust de boca. Una bona opció és combinar les…
La Inversió Tèrmica és una bona excusa per deixar-se caure per Àger, un indret ple d’al·licients: bona roca, orientació sud que ens assegura roca calenta als mesos més freds i un entorn esplèndid. Si això no és motivació suficient, un primer llarg que ens posa les piles, unes boniques plaques a les tirades centrals i…
Rosa d’Abril es una via de tall clàssic que ressegueix amb lògica evidents fissures i un bonic diedre, aconseguint un itinerari que és impossible que ens deixi indiferents. Malgrat que la graduació ens pugui fer pensar el contrari es tracta d’una via prou exigent, no gaire recomanable per cordades poc experimentades. Graus 100% clàssics.
Situada just a la dreta de la molt recomanable Mariola Motors, la Brothers Ruiz, evoluciona paral·lela a aquesta, però en contes de buscar les fissures, l’escalada es desenvolupa per plaques. La via té un traçat sinuós però amb trams força atractius on mai faltarà una bona pressa de mà. Sorprèn però, que es trobi tant…
A l’esquerra de la popular Camel, just quan la paret de la Roca dels Arcs canvia d’orientació i comença a mirar descaradament cap al sud s’enfila la Navarro. Una via de tall clàssic, vertical i assequible. Pràcticament desequipada, és una bona opció per practicar l’autoprotecció alhora que gaudim d’un bon calcari i un entorn genial….
Fent referència a Sant Llorenç de Montgai en Pep Soldevila diu en el seu llibre Les 100 millors escalades de Catalunya “Escalar aquí és abans que res una experiència relaxant: roca perfecta, reunions còmodes, i la vista que s’eixampla progressivament amb l’alçada, per descobrir-nos la bellesa del meandre que formen les aigües de l’embassament…” És…
La primera cosa que crida l’atenció d’aquesta via és el tipus de roca, combinació de calcari i conglomerat, que a primer cop d’ull ens fa dubtar de la seva solidesa. Després, a mida que anem guanyant metres, ens adonem que els nostres dubtes són infundats. La via és ràpida i sostinguda, permet-nos guanyar el cim…
La Redrum és una de les vies més repetides de Cap del Ras. Es tracta d’un itinerari de tall clàssic, que en la seva part baixa evita un parell de sostres i acaba sortint per dalt de la manera més directa. Com la majoria d’itineraris d’aquest sector la gran pega és la falta de continuïtat…
Mariola Motors és una preciosa escalada de tall clàssic. Situada a la dreta del Diedre Blanqueta, segueix un sistema de fissures evident evitant un gran sostre somital. La via es troba poc equipada però amb possibilitats de protecció enormes. Menció especial per al segon llarg, una espectacular fissura que ens farà gaudir d’una escalada franca…
L‘Olga Frontera és una via de tall clàssic, pràcticament equipada. Tot i que l’aspecte a priori pot semblar poc engrescador, ens trobem amb una roca de prou bona qualitat i passatges “disfrutons”. En definitiva, una via accessible per un dia d’escalada relaxada en un entorn magnífic.
La Tope Clàssic és una via per fer sense pressa, fruint de cada una de les tirades. Trobem trams de fissura, plaques del tot variades i algun moment d’artificial. En definitiva, una bona opció per torrar-nos al sol hivernal mentre gaudim de l’escalada en un indret preciós.
La Normal de la Paret de la Formiguera és una línia senzilla ideal per iniciar-se en via llarga. Acabar per la variant Sortida Directa li dóna una mica més de caràcter. Al tractar-se d’una via ràpida es converteix en una bona opció per combinar amb altres rutes de la paret com la Martinetti o la…
Pel nom i la llargària la via del Curset pot semblar poca cosa. Res més lluny de la realitat, es tracta d’una via de dificultat mitja, sostinguda i variada. Ideal per combinar amb itineraris més llargs de la Pala Alta, com ara el Diedre Blanqueta o la Mariola Motors. El traçat del segon llarg difereix…
La Pala Alta és un dels punts més elevats de la Noguera. Des del seu cim tenim una fantàstica panoràmica: la Paret d’Aragó, Àger, La paret del Doll, Terradets, Sant Llorenç de Montgai… A banda d’apreciacions paisatgístiques, aquesta paret té una bona quantitat d’itineraris de qualitat. D’entre tots, un dels clàssics és el Diedre Blanqueta,…
La Martinetti és una ràpida i entretinguda via situada a la paret Formiguera, a Sant Llorenç de Montgai. Tot i que a simple vista la pedra sembla bastant discreta, quan comencem a escalar trobem que no és així. L’escalada és divertida i sostinguda; llàstima que no sigui més llarga. Tot i això la podem combinar…